La masia l’Aragall és una casa de camp molt antiga situada a Aiguafreda. El seu nom apareix en documents des de fa molts segles, ja a l’Edat Mitjana. Al principi el nom s’escrivia de maneres diferents, però amb el temps va quedar com Aragall.
La masia existia ja al segle XIII i depenia dels senyors de Cruïlles, que governaven aquesta zona. Al segle XV se sap amb seguretat que vivien persones a la casa. Durant molts anys, la masia va pertànyer a la família Aragall, que li va donar nom.
A la Guerra del Francès espanyol entre Espanya i França, de principis del segle XIX, la masia va ser saquejada. Per aquest motiu, els propietaris se’n van anar a viure al poble d’Aiguafreda, però la casa no va quedar abandonada, ja que va ser cuidada i treballada per masovers.
La casa que veiem avui es va construir entre els segles XVII i XVIII, tot aprofitant parts d’una masia més antiga. Té diverses plantes, una torre rodona i un semisoterrani perquè està edificada en una zona amb desnivell. Amb el pas del temps es van fer reformes i ampliacions, sobretot al segle XX.
Dins del recinte hi ha una capella, que es va construir al segle XVIII. Està dedicada a sant Tomàs, nom que es va triar al segle XX per anomenar-se així el nou propietari. Durant un temps, la capella es va utilitzar com a estable, fins que va ser restaurada.
El 1956, la família Pou va adquirir la finca que havia arribat a mans d’especuladors i estava molt deteriorada, encara que habitada per la família Vicens, els masovers. La casa estava gairebé en ruïnes: no tenia aigua corrent ni electricitat, el soterrani servia d’estable per a les vaques i hi havia goteres, terres enfonsats i molta humitat. Tot i així, conservava elements molt antics, com ara una inscripció de pedra de l’any 1604.
El 1959 els masovers van marxar al poble i va començar una llarga etapa de reconstrucció. Primer es va arreglar una casa annexa per poder viure-hi mentre es restaurava la masia principal. Es va buscar una font per portar aigua, es va construir una bassa i es va instal·lar l’electricitat i un camí d’accés.
Durant anys van treballar paletes, fusters i altres artesans, intentant respectar l’aspecte tradicional de la masia. A poc a poc la casa es va anar fent habitable i la família va començar a passar-hi caps de setmana, vacances i celebracions. Més endavant es van afegir noves millores, com la capella, porxos i dependències agrícoles, aconseguint que la masia l’Aragall es conservés i seguís viva.
Avui dia, la masia l’Aragall és un exemple important del patrimoni històric d’Aiguafreda i ens ajuda a entendre com vivia la gent al camp fa molts anys.
Descarregar PDF: Història completa de la masia l'Aragall
Podeu ampliar la informació sobre la història (des dels seus inicis fins al segle XX) de la masia l'Aragall que acull Paññāgiri descarregant el PDF. (En preparació)
Descarregar PDF: Memòries de l'anterior propietari de la masia l'Aragall
L'anterior propietari de l'Aragall, el senyor Tomàs Pou, ens comparteix en aquest PDF, en castellà, les seves memòries de la història de la compra, les reformes i les vivències de la seva família a la masia entre el 1956 i el 1968.