La masia de l’Aragall és una casa de camp molt antiga situada a Aiguafreda. El seu nom apareix en documents des de fa molts segles, ja a l’Edat Mitjana. Al principi el nom s’escrivia de maneres diferents, però amb el temps va quedar com Aragall.
La masia existia ja al segle XIII i depenia dels senyors de Cruïlles, que governaven aquesta zona. Al segle XV se sap amb seguretat que vivien persones a la casa. Durant molts anys, la masia va pertànyer a la família Aragall, que li va donar nom.
A la Guerra del Francès espanyol entre Espanya i França, de principis del segle XIX, la masia va ser saquejada. Per aquest motiu, els propietaris se’n van anar a viure al poble d’Aiguafreda, però la casa no va quedar abandonada, ja que va ser cuidada i treballada per masovers.
La casa que veiem avui es va construir entre els segles XVII i XVIII, tot aprofitant parts d’una masia més antiga. Té diverses plantes, una torre rodona i un semisoterrani perquè està edificada en una zona amb desnivell. Amb el pas del temps es van fer reformes i ampliacions, sobretot al segle XX.
Dins del recinte hi ha una capella, que es va construir al segle XVIII. Està dedicada a sant Tomàs, nom que es va triar al segle XX per anomenar-se així el nou propietari. Durant un temps, la capella es va utilitzar com a estable, fins que va ser restaurada.
El 1956, la família Pou va adquirir la finca que havia arribat a mans d’especuladors i estava molt deteriorada, encara que habitada per la família Vicens, els masovers. La casa estava gairebé en ruïnes: no tenia aigua corrent ni electricitat, el soterrani servia d’estable per a les vaques i hi havia goteres, terres enfonsats i molta humitat. Tot i així, conservava elements molt antics, com ara una inscripció de pedra de l’any 1604.
El 1959 els masovers van marxar al poble i va començar una llarga etapa de reconstrucció. Primer es va arreglar una casa annexa per poder viure-hi mentre es restaurava la masia principal. Es va buscar una font per portar aigua, es va construir una bassa i es va instal·lar l’electricitat i un camí d’accés.
Durant anys van treballar paletes, fusters i altres artesans, intentant respectar l’aspecte tradicional de la masia. A poc a poc la casa es va anar fent habitable i la família va començar a passar-hi caps de setmana, vacances i celebracions. Més endavant es van afegir noves millores, com la capella, porxos i dependències agrícoles, aconseguint que la masia l’Aragall es conservés i seguís viva.
Avui dia, la masia l’Aragall és un exemple important del patrimoni històric d’Aiguafreda i ens ajuda a entendre com vivia la gent al camp fa molts anys.